INTRODUCCIÓ:
A finals del S.XIX comença a sorgir el que més endavant serà un esdeveniment que deixarà petjada a la psicologia. De la mà de Sigmunt Freud (1856-1939) metge i neuròleg, interessat en les paràlisis histèriques i les seves possibles "cures" com l' hipnosi comencen a sorgir diverses teories, entre elles la més destacada resulta ser la psicoanàlisi.
Freud comença a adonar-se que moltes patologies no venen originades per causes fisiològiques fins el que aleshores es pensava. En l'estudi de les paràlisis histèriques s'adona que hi ha un component psicològic que fa que certs òrgans deixin de funcionar.
Això portarà al neuròleg a pensar que dins nostre existeixen dos estats de consciència: el conscient i l'inconscient. Afirmava que "els humans no tenim clara consciència del que passa dins la nostra ment" i sostenia també que la part conscient no era res més que una setena part de la nostra ment, la qual cosa va metaforitzar a través de d'una il·lustració d'un iceberg:
El que aquest dibuix ens vol dir és que bona part de la vida dels humans transcorre en una zona on no hi tenim accés, que és la que anomenem inconscient, on s'hi amaguen impulsos (el més destacat per Freud fou la "libido" o energia vital de caire sexual) desitjos incomplerts, vivències doloroses o traumàtiques, etc.
També destacà que hi havia una petita part inconscient que aflorava a la consciència, és l' anomenat preconscient.
Per últim ens queda destacar la part conscient, que com he comentat anteriorment és només una setena part de tot l' iceberg o altrament dit, ment.
Freud sosté que la part inconscient existeix per la següent raó: cal que alguns records dolorosos es mantinguin a l' inconscient, ja que són massa dolorosos per aflorar a la consciència, la qual cosa podria desencadenar un desequilibri mental. A partir d'aquí sorgeix l'explicació dels mecanismes de defensa la feina dels quals és preservar el nostre equilibri psíquic i no deixar que aflorin directament els possibles records traumàtics a la consciència.
Un altre punt important a esmentar és la Teoria de la Personalitat de Freud, un plantejament que engloba les tres parts de la consciència anteriorment esmentades:
El significat d' ID (altrament dit ALLÒ) és una entitat innata que ens ve donada a l'organisme al moment de néixer. La feina d'aquesta és moure's per estar bé, trobar el plaer i evitar el dolor de manera immediata. Més endavant però, quan el nen ja tingui 2 anys i interaccioni amb el medi s'adonarà que no tota satisfacció és immediata. Fruit d'això sorgirà l' EGO (també anomenat JO), el qual funciona prenent consciència de les limitacions de la realitat. És a dir, s'estableix una dinàmica interna entre aquests dos caràcters (ID <-> EGO) de caire egoista ja que cada una mira per a ell. El que passa és que l' ID queda frustrat davant les limitacions de la realitat i l' EGO, per la seva banda, creu que l' ID no podrà fer sempre el que ell vol. A partir de l' incorporació de l' EGO (als 3 anys) el nen ja tindrà una entitat social, coneixerà les seves limitacions i per tant naixerà el SUPEREGO (o SUPERJÒ), el qual té la necessitat d'entendre l' EGO. El SUPEREGO es converteix en la veu de la consciència i és el que ens permetrà distingir entre el que és bo i el que és dolent per a nosaltres.
Per tant, segons Freud, el comportament humà està basat en la dinàmica interna d'aquests tres elements (uns mig conscients EGO i SUPEREGO i d'altres totalment inconscients, en aquest cas l' ID).
Tornant als mecanismes de defensa, que de fet no s'allunyen dels tres elements -van totalment relacionats- cal destacar que la filla de S. Freud, Anna Freud aprofundeix aquest tema obert pel seu pare i el continua tot fent una classificació d'aquests.
Una mica més sobre Anna Freud:
Va néixer a la ciutat de Viena el 3 de desembre de 1895. Va ser la sisena i última filla del matrimoni de Sigmund Freud i Martha Bernays.
Al 1918, Anna Freud havia començat a analitzar amb el seu propi pare, anàlisi que es va mantenir fins a 1922 amb una freqüència de sis sessions setmanals. Freud va centrar aquesta anàlisi en les fantasies i somnis de flagelación com inhibidors de l'esperit.
Al 1920 Anna segueix dedicant-se igual que el seu pare a un intens treball, afermant la seva consagració a la psicoanàlisi. Va rebre de Freud el seu reconeixement quan aquest li va atorgar un dels anells d'or gravat que posseïen els membres del Comitè dels Set Anells, grup que freqüentava ja des dels catorze anys, quan se li permetia assistir en silenci a les reunions dels dimecres.
Finalment, l'any 1980, Anna publica el llibre anomenat El jo i els mecanismes de defensa, basat en el estudis que anteriorment havia dut a terme el seu pare.
"Els mecanismes de defensa són dispositius interns que desenvolupa l'EGO per tal de manejar l'ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l'equilibri psíquic"
1. Repressió (o de defensa): Mantenir els impulsos irrefrenables de l'id fora de la consciència. És a dir, permet que no aflorin a aquesta ja que el "jo" no seria capaç de manejar-los i li suposaria una gran despesa d'energia.
2. Negació: Negar-se a creure un esdeveniment -generalment desagradable- fins a creure que realment no ho passat. Ex: Negar l'abús de l'alcohol, problemes familiars, esdeveniments històrics (holocaust nazi), etc. Cal destacar que igual que el mecanisme de repressió, el que permet la negació és mantenir a l'inconscient el que podria ser desagradable per la part conscient.
3. Projecció: Atribuir als altres el que hi ha dins nostre (desitjos incomplerts, impulsos, etc). El fet de projectar-ho als altres ens dóna tranquil·litat, ja que si no fos així i afloressin aquests impulsos podrien ser realment amenaçadors.
4. Racionalització: Pretén trobar explicacions de tipus racional a experiències i situacions que ens resulten inacceptables.
Ex: Un alumne suspèn i el que fa és atribuir les culpes al professor (l'examen era difícil, ho ha explicat molt malament, etc.).
5. Intel·lectualització: Generar actituds distants, fredes per a no sentir el que realment ens incomoda.
Ex: Sentir molta admiració per algú i fer veure que aquella persona t'és indiferent.
6. Formació reactiva: Reacció contrària al que l impuls desitja fer. Ex: Hi ha una persona que et cau molt malament i fas veure que li tens una gran estima.
7. Regressió: Mecanisme vinculat a la teoria psicosexual mostrant actituds corresponents a etapes anteriors del desenvolupament sexual on hi havia hagut una fixació.
8. Desplaçament: Canalitzar l' impuls en una direcció diferent. És a dir, si et trobes en una situació la qual no et permet expressar-te tal i com et sents per alguna humiliació o comentari, descarregues la fúria o la ràbia en un altre.
9. Sublimació: Canalització constructiva d'un impuls potencialment perillós, de manera que es converteix en una actuació constructiva per part del subjecte que pot ser beneficiós per ell mateix i per a la resta. Aquesta és sens dubte una estratègia relacionada amb la intel·ligència emocional.
Ex: Un noi està molt enfadat, per desfogar-se va al gimnàs i fa exercici.
PRÀCTICA:
La pràctica que vaig dur a terme amb la Núria Lleal i l'Oriol Larré, consistia en centrar-nos en l'últim mecanisme de defensa, la sublimació, i dels 7 pecats capitals trobar-ne una part constructiva i una altra de destructiva:
IRA: Un treballador s'enfada amb el seu cap perquè aquest l'ha discriminat:
-Constructiva: Anar al gimnàs i donar cops de puny al sac de boxa.
-Destructiva: Apallissar la dona i els fills del cap.
LUXÚRIA: Un noi/a s'ha separat de la seva parella i vol tenir relacions sexuals.
-Constructiva: Buscar-se una parella estable per tal d'enfortir el vincle afectiu a través de l'acte sexual.
-Destructiva: Sortir al carrer i violar a la primera persona del sexe contrari que es troba sense miraments.
GULA: A una noi/a li agrada molt menjar però li preocupa el seu físic, ja que no es vol engreixar.
-Constructiva: Fer-se dietista i aprendre a regular el que menja, coneixent totes les propietats dels aliments.
-Destructiva: Menjar sense para fins al punt d'arribar a una malaltia fisiològica (empatx, vòmits, pujada de colesterol, etc.)
PERESA: Un home/dona té una feina molt estressant i sempre que arriba de treballar s'estira al sofà sense fer res durant hores.
-Constructiva: Mentre està al sofà, llegir un llibre instructiu sobre la feina o sobre coses interessants que no siguin banals.
-Instructiva: Passar-se hores i hores al sofà sense fer res, amb gran passotisme i sense fer res constructiu.
SUPÈRBIA: Un estudiant realitza un treball en grup on es tracta d'aportar idees sobre el tema a tractar.
-Constructiva: Creure que les teves idees són boníssimes i per tant compartir-les amb el grup, ja que poden enriquir molt el treball.
-Destructiva: Creure't el/la millor de grup, menyspreant la resta de companys de manera poc educada i posar-se en contra de les decisions dels altres creient que no valen res.
ENVEJA: Un noi/a es troba un amic i aquest li comunica que ha aconseguit la feina que el noi/a (inicial) tan desitjava tenir.
-Constructiva: Seguir els seus passos, fixant-se en com ha pogut aconseguir la feina, aplicar les tècniques del seu amic amb esforç per tal d'aconseguir també aquesta feina.
-Destructiva: Anar allà on treballa l'amic, buscar el seu cap i malparlar i desprestigiar-lo davant seu.
AVARÍCIA: Un noi/a vol comprar-se una casa per a independitzar-se i per tal d'aconseguir-ho ha d'estalviar diners.
-Constructiva: Aconseguir estudiar i tenir nous aprenentatges per tal d'arribar a una feina millor i més ben pagada per així recaptar diner i comprar-se la casa.
-Destructiva: Començar a robar objectes valuosos per tal de vendre'ls, acumular diners i comprar-se la casa.
Altres:
HUMILIACIÓ: Un noi/a està realitzant un treball en equip. A l'hora d'aportar idees, moltes d'elles són rectificades o refusades per part dels seus companys la qual cosa el/la porta a humiliar-se i sentir-se que les seves propostes no valen res.
Constructiva: Assimila la desestimació i l'utilitza com a crítica autoconstructiva per tal de millorar el treball i créixer i madurar com a persona.
Destructiva: S'enfada molt al sentir-se desprestigiat i es baralla amb el grup, tan verbalment com físicament.
VERGONYA: Un home/dona se li ha demanat que faci una conferència per qüestions de feina però és molt tímid/a i té por escènica (creu que es bloquejarà, que es posarà vermell/a, etc.).
-Constructiva: Busca possibles tècniques per a relaxar-se, com ara controlar la respiració, pensar que està a casa i no hi ha gaire gent que l'escolta, intentant fer d'aquest problema un repte per a resoldre a través de l'optimisme.
-Destructiva: Es nega a realitzar la conferència i com a conseqüència es queda sense feina.
CULPABILITAT: Un noi/a ha ferit un vianant -per pura distracció- mentre anava en cotxe.
-Constructiva: Atendre a la persona atropellada i aprendre a ser més prudent a la carretera.
-Destructiva: Se'n va immediatament a casa i decideix que mai més agafarà el cotxe.
REFLEXIÓ:
Personalment crec que tots hem experimentat alguna vegada algun d'aquests mecanismes que evidentment van totalment lligats al caràcter i a la personalitat dels individus.
Vull destacar però, que pel que fa al meu punt de vista, els mecanismes de defensa no preserven del tot l'equilibri psíquic ja que qualsevol sublimació d'un dels 7 pecats capitals, si degenera, pot portar a desequilibris psicològics que, com he mostrat als exemples poden portar a conseqüències vertaderament negatives.
Per altra banda tampoc s'ha de desestimar que els mecanismes subliminals puguin ser constructius, ja que si els emprem de manera eficaç podrem arribar a assolir un gran aprenentatge tant propi com interpersonal, de manera que si tots dominéssim correctament aquesta tècnica podríem arribar a evitar molts conflictes que actualment es generen i que tenen origen en aquests mecanismes de defensa mal emprats. Aquesta seria la causa de moltes guerres (incloent tots els tipus de violència), que per culpa de deixar-se dominar per la ira s'arriben a vertaders desastres.
El mateix passa amb la resta dels "set pecats capitals" com per exemple la luxúria: per què hi ha tantes violacions? Una possible resposta és que la gent en comptes d'optar per a una opció constructiva es deixa portar per l'impuls. L'enveja i l'avarícia serien altres exemples a destacar: la majoria de gent és avariciosa però en el sentit destructiu de la paraula, creuen que ho saben tot, que tenen el poder i que fins i tot poden arribar a dominar el món,...i l'enveja. L'enveja fa més mal del que aparentment ens sembla i pot també desencadenar fúria i arribar a la vertadera violència.
Així doncs, crec que aquesta pràctica és per a reflexionar i fer-nos pensar no només en nosaltres sinó en tota la humanitat i perquè les coses van com van actualment, a ajudar-nos a ser crítics amb nosaltres mateixos i fer-nos veure si tots som capaços de raonar una mica més i ser més constructius.
PER A MÉS INFORMACIÓ:
http://www.youtube.com/watch?v=TTrSmCKfIrM
(aquest és un vídeo breu i interessant sobre els mecanismes de defensa).
http://revisewithrachie.com/revision-sheets/abnormality/the-psychodynamic-model-of-abnormality/
http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Freud
http://es.wikipedia.org/wiki/Mecanismo_de_defensa
http://www.google.es/images?hl=es&biw=1076&bih=490&rlz=1R2ACAW_esES362&q=mecanismos+de+defensa&um=1&ie=UTF-8&source=univ&ei=0dT8TMrUPMal8QPE2uDwCw&sa=X&oi=image_result_group&ct=title&resnum=4&ved=0CDgQsAQwAw
