INTRODUCCIÓ:
La psicologia entesa com a psicologia cognitivista sorgeix a mitjan S.XX de la mà d' Albert Ellis (teòric cognitiu-conductual) i A.T.Beck els quals eixamplen la definició de psicologia -fins aleshores entesa com a conductista- afegint-hi la conducta no observable.
L'esquema queda de la següent manera:
A través de d'aquestes observacions Albert Ellis va desenvolupar la Teràpia Racional Emotiva Conductual (TREC) considerada una psicoteràpia basant-se en una mediació congnitiva[1] per resoldre la pertorbació emocional i arribar a una reestructuració cognitiva de la persona afectada. És per aquest motiu que Ellis va crear el model A-B-C, (que utilitzava en la TERC) un esquema que es resumeix de la següent manera:
A: Aconteixements observats pel subjecte
B: "Belief" (creença) o interpretació de la situació observada
C: Conseqüències emocionals de les interpretacions (B)
Exemple de l' A-B-C traslladat a un esdeveniment de la vida quotidiana:
1.Esdeveniment activador: Un noi/a ha suspès un examen
2.Pensaments i creences: Té por de no aprovar la resta d'exàmens
3.Conseqüències emocionals i conductuals: Es passa el dia estudiant, no dorm, no menja, se sent que no serveix per a res.
El que tenen en compte els psicòlegs cognitivistes és que tot estímul passa pel filtre de l'organisme i això produeix respostes diferents en cada persona, és a dir, no tots actuem de la mateixa manera sinó que el nostre pensament condiciona el nostre comportament.
L'objectiu principal d'aquests psicòlegs és analitzar i canviar els pensaments que poden produir conseqüències negatives en la nostra persona, ja que afecten a l'estat d'ànim i de retruc a la nostra conducta. Aquest comportament és el que anomenen distorsió cognitiva.
Dit d'una altra manera, les distorsions cognitives són esquemes equivocats d'interpretar els fets que generen múltiples conseqüències negatives. Cal destacar que aquestes distorsions provoquen una manera d'actuar destructiva que no només afecta a la persona en qüestió, sinó que també a les persones que estan al seu voltant.
-Fer-li veure la manera de pensar distorsionat que té (pensament polaritzat, generalització exagerada, magnificació, etc.)
-Ajudar al pacient a identificar l'emoció dolorosa que té.
-Dur a terme afirmacions que descriguin d'una altra manera la situació "dolorosa" sense que es produeixin distorcions.
UNA MICA D'HISTÒRIA:
UNA MICA D'HISTÒRIA:
Cal destacar que la psicologia no sempre ha estat vista de la mateixa manera al llarg de l' història. Primerament va començar amb l'estructuralisme de Wundt, el qual es preguntava "de què està feta la ment?". Wundt va ser el primer autor que va utilitzar el mètode científic per parlar del comportament humà. Per tant, podem concloure que la definició que aleshores es va donar a la psicologia va ser "la ciència que estudia els estats de consciència".
A finals del S.XIX i principis del S.XX va sorgir W. James preguntant-se: "com funciona la ment?". James va impulsar el corrent anomenat funcionalisme i va ser el fundador del pragmatisme.
Més endavant sorgeix Ivan Pavlov el qual impulsà el condicionament clàssic (E-->R) que seria continuat per Skinner a través dels seus experiments amb la caixa d'Skinner amb un colom al seu interior. Skinner va ser el fundador del condicionament operant (E-->R-->C), model pres per J. Watson per explicar el conductisme i la seva relació amb les fòbies, entre d'altres. A partir d'aquí la psicologia pateix un canvi radical ja que s'ignoren les activitats mentals (caixa negra) i l'objecte d'interès és la conducta de les persones. Podem dir doncs, que Watson -juntament amb Skinner- van definir la psicologia com a "ciència que estudia la conducta observable".
Amb l'aparició d' A. Ellis i A.T. Beck, la definició de psicologia es torna a veure alterada de manera que es tornen a fixar amb els processos mentals. Aquesta psicologia s'anomenarà congnitiva i és la que es porta a terme actualment.
PRÀCTICA:
La pràctica consistia en posar dos exemples de cada distorsió cognitiva. El meu equip estava format per: Oriol Larré, Rubén López i Elías Muratet.
Tipus de distorsions cognitives:
1) Generalització excessiva: Convertir un fet o experiència negativa en una llei general. Això ens passa quan agafem la part (negativa) pel tot.
Ex:
1. Surto a córrer i caic, això em porta a pensar que sempre que surti a córrer cauré, per tant opto per a no sortir a córrer més.
2. Em roben la cartera a un carrer determinat, sempre que passo per allà tinc por que em robin. Arribo a l'extrem de comprar-me una arma per a defensar-me.
2) Abstracció selectiva: Consisteix a fixar-se en els detalls negatius d'un succés i no del context general. És a dir, ressaltem les qualitats negatives en comptes de les positives.
Ex:
1. He anat de colònies i m'ho he passat genial, però he passat una nit amb febre. Quan recordo aquella experiència només recordo el malestar d'aquella nit.
2. He fet una exposició oral molt ben feta però m'he oblidat de fer esment del que per a mi era el punt clau, rebo molt bones valoracions però no estic satisfeta amb mi mateixa i crec que em baixaran la nota.
3) Polarització o pensament de tot o res: Ens passa quan percebem les coses blanques o negres, vertaderes o falses, sense trobar un entremig. Aquesta manera de pensar amb pretensions d'obtenir expectatives inabastables origina frustracions contínues.
Ex:
1. Un dia no funciona el despertador i arribo tard a la feina, arribo a la conclusió que no cal que posi el despertador perquè igualment sempre arribo tard.
2. Aporto idees a un treball d'equip però contínuament m'estan rectificant o no els agrada el que els dic. Penso que no aporto res de bo i que val més que calli.
4) Desqualificació d'allò positiu: No valorar o menysprear els esdeveniments positius per raons arbitràries i sobrevalorar el que és negatiu.
Ex:
1. Em toca un premi a la rifa però no estic satisfeta amb el que m'ha tocat, esperava una cosa millor ja que m'hi he gastat bastants diners
2. Aprovo l'examen de conduir amb alguna incidència i crec que l'examinador m'ha aprovat perquè li queia bé i m'ha perdonat tots els errors.
5) Lectura del pensament: Deduccions o conclusions incorrectes pressuposant el que els altres pensen.
Ex:
1. De bon matí em creuo amb un amic meu i em mira amb mala cara (s'ha aixecat malhumorat, té problemes personals) i crec li caic malament per com m'ha mirat.
2. En un examen miro al mòbil un moment per saber quina hora és, just en aquell moment el professor aixeca el cap i em mira. Penso que creu que he estat copiant i no em puc concentrar amb la resta d'examen.
6) Endevinar el futur: Tenir expectatives negatives, creient que les coses ens sortiran inevitablement malament (predicció errònia del futur).
Ex:
1. He de jugar contra un equip de futbol amb renom, el primer que penso és que perdré i que el meu equip no té possibilitats.
2. He deixat a la meva parella i pressuposo que el seu germà s'enfadarà amb mi i em picarà. Per tant, plantejo possibilitats per defensar-me d' ell.
7) Magnificació i minimització: Sobreestimar o subestimar fets o persones.
Ex:
1. Tinc un professor molt simpàtic i per tant penso que sempre té la raó i que ningú li pot portar la contrària.
2. Escolto a un polític d'un partit advers al meu, dono per suposat que dirà mentides i coses incoherents.
8) Raonament emocional: Es basa en creure que les coses són com un mateix els sent. Això ens passa quan les nostres accions es regeixen per les emocions i no pel pensament.
1. Em sento a gust tocant la guitarra, per tant pressuposo que toco molt bé aquest instrument.
2. Em sento incòmode fent matemàtiques i arribo a la conclusió que sóc dolenta en aquesta assignatura.
9) Etiquetar erròniament: Prejudici d'una conducta individual portant-la a la generalització.
1. Vaig a veure un partit de l'NBA i veig que els homes "negres" són els més alts, per tant penso que els "negres" són més alts que la resta d'homes.
2.Vaig amb cotxe i el del meu davant s'atura bruscament amb inseguretat, miro el retrovisor i veig que és una dona, llavors penso que totes les dones condueixen malament.
10 ) Autoinculpació: Culpar-se de tot el que passa al voltant, tot i ser-ne el causant directe.
1. Li dic a un amic que surti amb mi de festa i aquest tot i tenir un examen es deixa convèncer i ve amb mi. Al cap d'uns dies em comunica que ha suspès i penso que és culpa meva per haver-me'l emportat de festa.
2. Els meus pares s'enfaden molt amb mi i acaben discutint molt entre ells fins que As'acaben separant, penso que el divorci ha estat per culpa meva.
11) Personalització: Assumir fets que m'han passat o que han passat als altres han estat a causa de determinades que he fet o han fet.
1. He aprovat un examen i la meva àvia insisteix que la causa han estat els seus precs mentre jo el realitzava.
2. Proposo a un amic meu que es presenti com a delegat però ell no n'està segur. Al final surt com a elegit i crec que tot ha estat mèrit meu.
12) Imperatiu categòric: Pensar en el que no vaig fer i hauria d'haver fet i a l'inversa.
1. Suspenc un examen que m'havia estudiat molt, crec que hauria d'haver estudiat encara més. Arribo al punt de no sortir de casa perquè considero que he d'estudiar i que no he de fer altra cosa.
2. Estic nerviosa perquè he discutit amb uns amics, agafo el cotxe i tinc un accident, penso que no hauria d'haver agafat el cotxe i per això arribo a l'extrem de cremar-lo.
CONCLUSIÓ/REFLEXIÓ:
Personalment crec que les distorsions cognitives són un tema interessant a tractar ja que tots en algun moment de la nostra vida n' hem tingut o en tenim. Em sento molt identificada en alguns exemples d'aquests -tot i no ser personals- ja que crec que és en l'adolescència on es produeixen més distorsions sobre la visió de nosaltres mateixos i envers la gent que està al nostre voltant.
Vull destacar que el fet de conèixer alguns tipus de distorsions m'ha fet entendre possibles actuacions de la gent que està al meu voltant i que desconeixia el perquè del seu comportament. És per això que trobo interessant conèixer el tipus de distorsions per en un futur poder-ho treballar en persones que puguin arribar a desenvolupar patologies a causa dels raonaments irracionals duts a l'extrem. Em crida molt l'atenció com la nostra ment pot arribar a tals distorsions amb tanta facilitat i sense que nosaltres en siguem conscients. Probablement abans de realitzar aquesta pràctica posseïa moltes d'aquestes distorsions però mai m'hauria parat a pensar que fossin catalogades com a distorsions psicològiques. És per això que trobo interessant la reestructuració cognitiva de la qual parla Albert Ellis, ja que és una bona manera de conduir la ment cap a pensaments racionals que s'han esbiaixat per raons que desconec i que seria molt interessant trobar-ne l'origen. Per què sorgeixen aquestes distorsions? De quina o quines experiències provenen? Aquestes són algunes de les preguntes que probablement podríem trobar-ne una resposta a través de la pròpia introspecció.
Per últim, vull destacar l' importància de mantenir un equilibri mental ja que això evitarà caure en alguna d'aquestes maneres errònies de veure la realitat -tot i que probablement n'hi hagi d'inevitables i no tenen perquè ser patològiques- per saber distingir entre el que és o no distorsió cognitiva.
Per últim, vull destacar l' importància de mantenir un equilibri mental ja que això evitarà caure en alguna d'aquestes maneres errònies de veure la realitat -tot i que probablement n'hi hagi d'inevitables i no tenen perquè ser patològiques- per saber distingir entre el que és o no distorsió cognitiva.
PER A MÉS INFORMACIÓ:
http://www.superarladepresion.com/superarladepre/3depre_distorsiones.php
http://es.wikipedia.org/wiki/Distorsi%C3%B3n_cognitiva
http://www.trastornolimite.com/informacion/psicologia/95-distorsiones-cognitivas.html
[1] La mediació congitiva és un procés que va molt més enllà de la interacció que es produeix entre el psicoterapeuta i el pacient , ja que consisteix en un procés transformador, modificador i construcció per part del psicoterapeuta.
Molt bona feina, Paula!
ResponderEliminar