PRÀCTICA 5: SIGMUND FREUD I LA HIPNOSI

HIPNOSI: Del prefix grec hypno- "dormir" i del sufix -isme "estat, procés"

INTRODUCCIÓ:

Veient la pel·lícula "Freud, pasión secreta" vaig pensar que el tema de la hipnosi seria un bon tema per a tractar a la següent pràctica.

Personalment he sentit a parlar bastant sobre la hipnosi però la majoria de coses que he sentit a dir no han estat explicades per especialistes, ni molt menys. L'única hipnosi de la qual he sentit a parlar més és la referida als espectacles. Crec que aquests tipus de pràctiques han fet mal a la gent defensora de l'hipnotisme amb la finalitat de dur a terme efectes terapèutics en el pacient. Probablement, la meva manera de concebre la hipnosi abans de d'informar-me'n no era ni molt menys la més encertada, al contrari.

És per això que he cregut interessant aprofundir en aquest tema, trencar amb els tabús dels quals sentim a parlar a la gent del carrer i centrar-me en la hipnosi i la seva ajuda en el camp de la psicoteràpia.

PRÀCTICA:

HISTÒRIA DE LA HIPNOSI

Es diu que la hipnosi és quasi tan antiga com la humanitat i que es practica des de fa mil·lennis. De fet, va començar amb el egipcis, en els anomenats "Temples dels Somnis".

Al segle XVIII va agafar el relleu del tema Franz Anton Mesmer, el qual realitzà estudis sobre el magnetisme que suposadament mostraven un canvi en l'estat psicofisiològic del pacient. Aquest canvi més tard s'acabaria anomenant hipnosi. Mesmer, que formà la Teoria del Magnetisme animal, intentava demostrar que molts objectes -vius o inerts- transmeten energia. Inicialment experimentà amb pedres magnètiques, que suposadament tenien efectes curatius i que passava pel cos dels seus pacients. Gràcies a totes aquestes hipòtesis, Mesmer va tenir una gran reputació com a metge. Més endavant però, l' Acadèmia de la Medicina de França va desmentir l'existència de l'energia magnètica.  Així doncs, es preguntaren, què era el que produïa la curació?

Més endavant, a través dels deixebles de Mesmer i diversos investigadors es va descobrir que el que era realment curatiu era la suggestió que es produïa entre psicoterapeuta i pacient; les paraules, els moviments de mans del primer eren el que ajudaven al pacient a sotmetre's a la hipnosi.

La suggestió hipnòtica no és res més que el procés a través del qual una persona -normalment especialista- pot guiar la conducta, els pensaments o els sentiments del que està sotmès a la hipnosi.

Mesmer portant a terme el magnetisme, el qual produïa efectes curatius sobre els seus pacients.

Més endavant aparegué la figura de José Custódio de Faria -també conegut com a  Abbé Faria- que va ser un dels pioners en l'estudi científic de l'hipnotisme el qual, segons ell, es basava en la suggestió. També demostrà l'existència de l'autosuggestió[1]. Ben aviat va abandonar la idea del fluid magnètic del que parlava Mesmer ja que creia que tan sols era un tipus de son artificial que creava el propi pacient. D'aquesta manera va demostrar l'eficàcia terapèutica de la hipnosi sense necessitat de suport tangible -fluid magnètic- que més endavant Sigmund Freud catalogaria de "transferència". Així doncs, Faria fou un dels inventors de l'hipnotisme modern que més endavant donarien origen a les diferents psicoteràpies de la psiquiatria, entre elles la psicoanàlisi.

Estàtua d'Abbé Faria, l'originador de l' hipnotisme a través de la suggestió.

Cal destacar un dels primers en utilitzar el terme hipnosi també fou James Braid (1795– 1860) al 1842 i la definia de la següent manera: "la fixació sostinguda de la mirada paralitza els centres nerviosos dels ulls i les seves dependències que, alternant l'equilibri del sistema nerviós, produeixen el fenomen". Seguidament, l'any 1843 Braid va publicar les seves observacions al seu primer i últim llibre Neurypnology: o la Raó del son nerviós. Com es pot veure en el títol, Braid defineix l'hipnosi com un "son nerviós" el qual el defineix com una sobreexcitació dels músculs oculars per una forta atenció de la mirada.

A principis del S.XIX Liébeault Ambroise Auguste (1823-1904), metge francés, descobrí el magnatisme proposat per Mesmer que més endavant el portaria a una gran reputació com a hipnotitzador, curant malalties orgàniques i psicològiques. La tècnica que més emprava era la de mirar fixament als ulls dels pacients i seguidament els manava que tinguéssin ganes de dormir. No es tracta doncs, ni més ni menys que d'un mètode semblant al de suggestió anteriorment esmentada.

Seguint els passos de Liébeault Ambroise,  Bernheim Hippolyte (1840-1919), també metge francés, va adoptar l'any 1982 el mètode hipnòtic del seu precedent i donà un contingut racional a la suggestió. Hippolyte va demostrar a finals del segle XIX que l'hipnosi no era res més que la suggestió verbal que es podia aplicar a totes les persones. Això el va portar en controvèrsia amb el neuròleg Jean Martin Charcot, el qual creia que només es podia hipnotitzar als malats neuròtics o histèrics. Brenheim però, sostenia que els efectes que s'obtenien de l'hipnotisme per suggestió també es podien aconseguir a través de l'estat de vigília. Aquest raonament més endavant seria la denominada psicoterapia.

Jean-Martin Charcot (1825-1893) fou un neuròleg francés, professor d'anatomia patològica, estudiós del sistema nerviós i de la neurologia moderna i va ser un gran metge francès. Charcot va crear una escola de neurologia a la Salpétriêre on impartia classes. A aquestes classes Charcot va demostrar l'eficàcia de la suggestió hipnòtica demostrant com els pacients histèrics eren capaços de desfer-se del dolor que els provocava la malatia mentre estaven sota els efectes de la hipnosi. Un dels assistents fou, entre d'altres, el conegut Sigmund Freud.

Als Estats Units perdurà el tema de la hipnosi gràcies als escrits de William James, Morton Prince i Boris Sidis. A més, Pierre Janet -psicòleg i neuròleg francès- qui fou invitat a treballar amb Charcot, va aprendre a utilitzar l'hipnosis pel tractament de la l'histèria. Conseqüentment escrigué un llibre L'état mental des hystériques on exposà la classificació de d'histèria definida com a suggestió psicològica.

Per altra banda, Josef Breuer (1842-1925), metge, fisiòleg i psicòleg austríac era també estudiós del tractament psicopatològic de la histèria. Aquest tractament consistia en induir en estat hipnòtic al pacient perquè rememorés les experiències viscudes abans dels aparents símptomes de la malaltia. Cada vegada que el pacient era despertat de    l'inducció, segons Breuer, d'histèria s'anava reduint. Era una manera d'alleugerir la malatia. Aquest mètode fou denominat com a "catarsis". Sigmund Freud (1856-1939), que treballà durant un temps al costat de Breuer, també aprengué a dur a terme la catarsis en alguns/es dels/les pacients d'aquest. Més endavant però, es creà una disjuntiva entre psicòleg i el neuròleg ja que el primer -Breuer- optava per la catarsi, mentre que Freud es decantà cap a la lliure associació, deixant de banda la hipnosi i creant la psicoanàlisi.

El metge, fisiòleg i psicòleg Josef Breuer.

A principis del segle XX sorgeix una figura molt important en l'hipnotisme, Milton H. Erickson (1901-1980) el qual fou metge i hipnoterapeuta dels Estats Units. Erickson canvià les tècniques de la hipnosi relacionades amb la psicoteràpia. Un fet que el va condicionar des de petit fou el fet de patir la malaltia de poliomielitis, una malaltia que afecta al sistema nerviós i deixa al pacient en paràlisis. Erickson fou capaç de recuperar el moviment del cos a través de la introspecció i control mental, els quals els van ajudar a descobrir maneres d'experimentar la vida a nivells més profunds. A més, va reconèixer que la poliomielitis havia estat la que l'havia ajudat a aprendre sobre les potencialitats dels humans i conseqüentment en la resolució dels problemes. Tota la força de voluntat que va invertir en la pròpia curació el va portar a superar la malaltia i graduar-se en medicina i psicologia. També va treballar com a psiquiatre aplicant els propis mètodes als seus pacients. Cal destacar que l'intervenció que tenia amb aquests era diferent amb cada un d'ells. Això demostrava que cada individu és diferent de manera que calia tractar-los de manera especialitzada, amb mètodes de cura imaginatives i poc doctrinaris.

Evidentment, la hipnosis va ser un mètode molt important en els seus estudis, fonamental pel seu model terapèutic. A més, li servia per a accelerar la teràpia del pacient, si convenia. Alguns altres objectius de la hipnosi d'Erickson eren alleugerir els símptomes i resoldre els problemes dels que estaven sota el seu tractament.

Tot i això, el més important en ell, tot i la tècnica, era el rerefons filosòfic dels seus mètodes, els quals feien alliberar les potencialitats de cada persona, fos o no en estat hipnòtic. Erickson considerava molt important el propi comportament envers els seus pacients, ja que creia que les seves paraules, to de veu, manera de parlar, moviment corporal eren vies que els influenciaven. Aquestes tècniques no sempre les utilitzava igual, sinó que depenien del pacient i/o la situació en la qual es trobava.

Milton H. Erickson va ser reconegut com a principal hipnoterapeuta clínic ja que va ser un dels més creadors a l'hora de resoldre el conflictes psíquics, tant seus com dels pacients a través de mètodes ingeniosos i innovadors. Va ser el màxim contribuïdor de la pràctica de la psicoteràpia, una de les quals inclou la programació lingüística.[2]

LA HIPNOSI DES DEL PUNT DE VISTA ACTUAL

Actualment, molts estudiosos i investigadors de la hipnosi la defineixen com a un estat alterat de la consciència. Els humans tenim una consciència anomenada "estat de vigília", la qual cosa permet al cervell ser receptor i processador d'estímuls. Amb la hipnosi s'aconsegueixen vàries fases per les quals passa el subjecte de les quals se'n distingeixen tres de principals. La primera és l'estat de relaxació, on la consciència comença a disminuir fins arribar a l'estat de baixa consciència on el subjecte es troba sonambòlic -però mai es troba adormit del tot!-. Per últim, exgisteix la suggestibilitat, moment en què la persona sent tot el que l'hipnotitzador li diu i segueix totes les pautes que aquest li indica.

Tot i així, la majoria d'especialistes defensen la predisposició de la persona envers la hipnosi -tal i com es comentava a la pel·lícula "Freud, pasión secreta", és a dir, si una persona no vol ser hipnotitzada difícilment hi esdevindrà.

Als subjectes que se'ls ha aplicat la tècnica, depenent de l'ordre que se'ls ha manat i la fase en què es trobaven -en el cas del vídeo[3], "estat intermig"- han estat incapaços després de ser despertats de recordar el que han fet. Aquest fet tan curiós -com també ho és la hipnosi en general- ha portat moltes vegades als científics a fer-ne crítiques ja que en aquest camp no hi ha cap -o quasi cap- esdeveniment demostrat científicament i per això ha estat molt desprestigiada per aquests. Això sí, les observacions fetes en una persona hipnotitzada demostren que aquesta pateix uns canvis de respiració, de to muscular i moviments oculars, la qual cosa fa evident que l'experiència explicada pel subjecte sigui més o menys vertadera ha "existit" encara que sigui només psicològica.

Cal destacar que la hipnosi no és una pràctica antiga sinó que encara s'utilitza en el camp de la psicoteràpia i la medecina per tal de desxifrar l'origen d'alguns traumes, intentant suprimir el dolor de la persona angoixada. Segons alguns especialistes[4] aquesta pràctica els està obrint portes per a intentar despertar alguna cosa adormida dins nostre, la clarividència[5] -cal aclarir que aquest últim punt s'apropa més a la parapsicologia que a la psicologia tal i com la concebem actualment-. Tot i així no es descarta que obri nous i grans camps d'investigació envers la cura de malalties psicològiques ja que el seu ús principal en l'actualitat és terapèutic.

Hipnosi d'ús terapèutic.

Moltes vegades -i des de l'antiguitat- hi ha hagut la falsa creença de que només les persones neuròtiques i/o histèriques són les que es poden hipnotitzar, afirmació totalment errònia. Tots som capaços de ser hipnotitzats -sempre hi quan ho volguem-.

Altres afirmacions falses que s'han dit sobre la hipnosi és que la persona hipnotitzada està totalment adormida i que, mentre fa regressions ens experiències traumàtiques passades i no és despertada pot quedar-se en aquell moment de la seva vida o infantesa que estava recordant. Tot això no són més que temors.

És evident que per a molta gent el que crida més l'atenció d'aquest camp és veure com es porta a la pràctica. Això -com he comentat a l'inici- ha portat a utilitzar aquesta tècnica a utilitzar-se com a espectacle, la qual cosa l'ha desprestigiat i danyat.

Per últim, cal destacar que la hipnosis ens pot ajudar a conèixer-nos a nosaltres mateixos, que ens permet l'accés a l'incoscient el qual ens permet arribar a sensacions i sentiments que donàvem per oblidats o perduts però que tot i així es conserven en els plecs del nostre cervell i que sense que ho sabem ens poden influenciar en la nostra conducta actual.  Això sí, s'ha de tenir en compte que els resultats produïts per la hipnosi no són ni molt menys fiables al 100%, sinó que són una barreja de somnis i elements de la nostra inconsciència. Això fa que sigui difícil de distingir el que és real del que és fictici.

Tot i que molts de nosaltres no hem estat mai hipnotitzats, els humans tenim diferents estats de consciència que podem anomenar com estats de "trànsit" en què la nostra consciència està més o menys alerta. Per exemple, no tenim el mateix estat de consciència quan conduïm que quan mirem la televisió o quan llegim.

REFLEXIÓ:

Personalment la hipnosi em va cridar molt l'atenció quan vam veure la pel·lícula de "Freud, pasión secreta", ja que és un tema que fins aquest any desconeixia que pogués estar relacionat amb alguns aspectes de la psicoteràpia psicològica. De fet, els efectes curatius dels quals parlaven Charcot, Breuer i més endavant Freud no creia que tinguessin un rerefons tan seriós, ja que crec que el pacient pot dir més coses fictícies que reals durant la hipnosis.

Segurament penso això ja que mai he sabut ben bé els processos que s'utilitzen en la hipnosi, la seva fiabilitat -que no està demostrada científicament- i sempre he estat de les que no ha cregut en aquesta pràctica. Tot i continuar tenint els dubtes sobre els efectes curatius d'aquesta teràpia he pogut fer-me una idea del que és i significa aquesta tècnica.

També desconeixia que en l'actualitat s'estigués investigant sobre el tema, ja que només tenia coneixements sobre el que havien fet antigament els psicòlegs, és a dir, la hipnosi clàssica o les que es fan com a espectacles encara actualment.

La hipnosis portada a la pràctica a través de l'espectacle.

Tota la recerca m'ha servit per aclarir dubtes, per veure com reaccionen les persones que estan hipnotitzades, per creure que pot ser real i per veure com està evolucionant tot aquest camp que pot portar-nos a l'inconscient, un món ocult tan desconegut que ni nosaltres mateixos hi podríem arribar si no fos a través de l'hipnosi o l' "interpretació" dels somnis, tal i com feia Freud. L'intriga de saber que dins tenim records que ja no surten a la llum i que d'alguna manera es poden alliberar fa que el tema em sigui realment interessant i atractiu.

També m'agradaria destacar que -com he dit anteriorment- no crec cegament en aquesta pràctica. A més, em van sorprendre molts dels exemples de persones que a través de la hipnosi que s'explicava al vídeo -que vaig fer servir per a informar-me-[6] revivien vides passades, experiències que se'ls havien esborrat de la ment i que realment eren difícils de creure. En definitiva, des del meu punt de vista crec que és un camp que afecta potser en alguns moments més a la parapsicologia[7] que a la psicologia mateixa. El fet d'anar més enllà, de parlar de reencarnació i de fets de vides anteriors que han trasbalsat a persones, les quals -algunes d'elles- han arribat a creure que havien estat segrestades per a ovnis, pel fet de ser experiències ni molt menys científicament demostrables, em porten a aquesta conclusió.

BIBLIOGRAFIA:

http://es.wikipedia.org

 http://www.publispain.com/hipnosis/historia_hipnosis.html

http://www.cenerick.com.ar/biog_dr_erickson.htm

http://www.cursodehipnosis.com/

VÍDEOS SOBRE HIPNOSI:

http://www.youtube.com/watch?v=ySOkD0EqEFA (Aquest és de Milton Erickson)

http://www.cursodehipnosis.com/modules.php?name=News&file=article&sid=75

http://www.youtube.com/watch?v=ydptC6iBy54&feature=related

---

[1] L' autosuggestió és un procés mitjançant el qual l'individu  se serveix del seu subconscient per arribar a creure alguna cosa o fixar determinades associacions mentals, generant un propòsit específic, però també pot ser un procés morbós inintencionat.  

[2] La programació neurolingüística (PNL) és l'estudi dels processos mentals amb la finalitat d'obtenir un model formal i dinàmic de com funciona la ment i la percepció humana. La PNL intenta definir patrons (o "programes") directes sobre la conducta humana relacionats amb el llenguatge.

[3] Veure vídeo http://www.cursodehipnosis.com/modules.php?name=News&file=article&sid=75

[4] Veure vídeo http://www.cursodehipnosis.com/modules.php?name=News&file=article&sid=75

[5] Percepció extrasensorial d’objectes o de fets passats o futurs.

[6] http://www.cursodehipnosis.com/modules.php?name=News&file=article&sid=75

[7] La parapsicologia (del grec: παρά per "al costat de", + psicologia) és una pseudociència que s'encarrega dels fenòmens i comportaments psicològics (com la telepatia, les premonicions, la levitació, la necromància, etc.) de la naturalesa i efectes no ha donat fins ara compte la psicologia científica.