miércoles, 2 de febrero de 2011

PRÀCTICA 9: DIAGRAMA SISTÈMIC

INTRODUCCIÓ:
Continuant amb l’enfocament sistèmic cal destacar que en aquest l’apartat es centra en les relacions entre els individus i les conseqüents manifestacions disfuncionals que es poden produir entre sistemes. Com he comentat a l'anterior pràctica, l'enfocament sistèmic difereix de la resta de corrents anteriors ja que considera la persona dins un conjunt, és a dir, considera els individus per xarxes de relacions, els quals reben mútues influències i determinen el comportament humà de cada un d'ells. A més, defensa que les dificultats es troben entre les persones i no en les persones.
Per exemple, en el cas que una persona presenti símptomes de trastorns i/o malalties mentals no són indicadors d'una patologia pròpia, sinó que és un a pista que ens informa que una o més relacions que formen part de la xarxa anteriorment esmentada és insoluble o negativa. Així doncs, el que fa l'enfocament sistèmic és descentralitzar la patologia tot considerant-la un element extern a l'individu.
Dins el pensament de la causalitat circular es creu que tot és causa i conseqüència –es diferencia del model mèdic perquè no troba la causa-, de manera que el comportament d'un individu pot influir a tots o qualsevol dels que formen part del grup.
En el cas que volguéssim intervenir dins un sistema insoluble no hauríem de tenir cap mena de prejudici, és a dir, no hauríem de considerar les possibles idees anteriors abans d'incidir sobre la xarxa, ja que la única manera de solucionar els problemes és a través d'idees revolucionàries.
Pel que fa a aquesta pràctica, cal destacar que se centra en la “teràpia familiar estructural”, la qual ens permet treballar en xarxes i sistemes de diferents tipus tot oferint-nos una eina interessant d'intervenció sobre aquests. Cal destacar que el diagrama sistèmic, que és el que s'utilitza per a realitzar les teràpies familiars va ser impulsat a principis del S.XIX per Salvador Minuchin, psicòleg americà que va postular la teràpia familiar estructural defensant que no existeixen les famílies desestructurades, sinó que existeixen famílies d’estructura estàndard –les quals consten de pares, mares i fills- mentre que la resta de famílies serien no estàndard -aquests grups de persones, segons ell, tenen una estructura i relacions entre ells- ja que segons l'enfocament sistèmic no existeixen famílies desestructurades.
Cal considerar que als anys 50 diversos terapeutes ja començaven a treballar en diversos grups familiars. Un d'ells fou Milton Erickson, el qual va ser la principal font d'informació de l'enfocament sistèmic, el qual el seguiren autors importants com: Jay Haley, Murray Bonen, Carl Whitaker que començaren a desenvolupar tècniques d'intervenció a nivell sistèmics, és a dir, a realitzar teràpies en grup.
Tornant a les famílies d'estructura no estàndard citades anteriorment per Minuchin, cal dir que se les consideraven famílies amb problemes de salut, ja que estaven plenes de prejudicis que feia falta desmentir. Tot i així, això no treu que els nens que estan en famílies estàndard no puguin presentar problemes, ja que el benestar o el malestar no depenen del grup o estructura, sinó dels tipus de relacions que s'estableixen entre les persones del sistema.

Moltes vegades, dins els sistemes, es relaciona la jerarquia amb el poder i es vinculen a conceptes de responsabilitat, ja que evidentment, un pare no té la mateixa responsabilitat que el seu fill, i al revés. El que sí s'ha de fer és diferenciar aquests dos conceptes, ja que perquè hi hagi una bona relació entre els individus el poder ha d'estar jerarquitzat. Si no és així, alguns individus poden presentar símptomes de malestar. Per aquest motiu és tan important mantenir la jerarquia i la gestió del poder. Això sí, a mesura que els fills es van fent grans les gestions se'ls poden ser delegades, de manera que els graus de jerarquia de poder són variables al llarg de la vida.
L'autor Haley anteriorment esmentat, introdueix l'element evolutiu i és el següent: si es produeix un encallament natural el desenvolupament de la família serà símptoma d'un desenvolupament anormal.
D'altra banda, Bowen parla del procés d'individualització, és a dir, el moment en el qual una persona esdevé autònoma i independent (econòmicament, emocionalment, etc.). Cal tenir en compte que aquesta individualització esdevé tant en sentit metafòric com literal.
Pel que fa a Minuchin, aquest creu que el poder i l'autoritat no són equivalents, sinó que és l'element de l'autoritat el més important i que a vegades són atorgats com a sinònims. També defensa que hi ha persones amb molta autoritat que no tenen poder, mentre que n'hi ha amb molt poder i poca autoritat. En definitiva, els dos termes no tenen perquè estar relacionats. Segons ell, els pares han d'administrar poder als fills a la vegada que se'ls ha de tenir autoritat. Una idea semblant a la de Haley és que hi ha d'haver una quota de poder familiar administrada en un ordre natural, si no s'esdevé en aquest ordre -és a dir, els fills tenen més autoritat que els pares- hi ha un error. Minuchin També fa esment de la "idea frontera"[1] referent a l'àmbit de presa de decisions les quals estan repartides per tots els membres de la família. Aquestes decisions poden ser individuals, compartides, delegades, etc, mentre s'estableixi l'ordre esmentat anteriorment. Pel que fa a les fronteres, Minuchin en descriu de diversos tipus:
Rígides -> No admeten comunicació amb la resta del sistema. Es pren una decisió sense tenir en compte els altres.
Laxes -> Tothom les pot traspassar a la seva manera, poden invadir el territori de la resta permanentment.
Ex: Un/a professor/a que abdica, és a dir, com que no sap gestionar el poder i tots els alumnes prenen decisions –encara que no els pertoquin -.
Cal destacar que dins les famílies és important la gestió adequada del poder. S'ha de tenir en compte també que les estructures varien en funció del grau de maduresa dels fills, les circumstàncies amb què es troben, etc.
Flexibles -> Permeten la gestió fluïda entre les comunicacions familiars.
L'Enfocament sistèmic utilitza genogrames, és a dir, mitjans gràfics que permeten representar l'estructura d'una organització familiar. Minuchin va escriure un llibre referint-se a aquestes pràctiques, anomenat Tècniques de teràpia familiar.
                                                Retrat de Salvador Minuchin
Els genogrames que he esmentat consten de codis universals com els següents:
Llegenda:

Dins un genograma podem observar com els individus s'influeixen recíprocament i és interessant per a saber l'estructura familiar i sobre quins elements podem intervenir.
A part dels genogrames també existeixen els diagrames sistèmics, que ens mostren com funcionen els sistemes:
Llegenda

Tot  i així, cal destacar que tant els diagrames sistèmics com els genogrames es veuen limitats a l'hora de fer anotacions, ja que només es basen en esquemes. És per això que la majoria de psicòlegs utilitzen les notes a peu de pàgina per tal de realitzar aclariments.
El que hem de fer quan tenim fet un diagrama sistèmic és intentar solucionar els problemes, de totes maneres si veiem que va millor no cal que intervinguem, però si es dóna el cas que continua igual, el psicòleg s'ha d'incorporar al sistema. Cal recordar que, tal i com vaig comentar a la pràctica anterior, la intervenció del professional no és innòcua (ajuda o perjudica), per tant correm el risc que es provoqui iatrogènia.
PRÀCTICA:
La pràctica tractava de dissenyar, juntament amb un/a company/a un genograma i un diagrama sistèmic sobre una situació utilitzant els símbols pertanyents. La pràctica la vaig realitzar juntament amb en Cristian Jiménez.
Genograma:

Es tracta de dues famílies, les quals han tingut problemes però que s'han acabat unint. La família de l'esquerra consta d'un home de 35 anys i una dona de 50 que han sofert una ruptura de vincle. La dona s'ha quedat amb el fill de 12 anys i la filla de 15. Pel que fa a la família de la dreta –la qual és més jove- observem també una ruptura entre la dóna de 25 anys i l'home de 30, el qual s'ha quedat amb el fill petit de dos anys. També veiem que fa un any han patit una defunció d'una filla de 5 anys, la qual cosa significa que estan en procés de dol. El que uneix les dues famílies és el vincle informal que s'ha establert entre les dues dones.
Diagrama sistèmic:

En aquest diagrama observem una sobre implicació entre dos nois un de 19 anys i un de 20, la qual cosa porta a pensar que l'aferrament és excessiu, ja que estan aïllats de la resta i per tant no es pot produir un procés d'individualització en ells. A la vegada observem que hi ha una aliança entre una noia de 22 anys -la qual és germana del noi de 20 (és un germà adoptiu)- i un noi de 21, que tenen una relació correcta. El noi de 21 anys és germà del de 19. Així doncs, és una bona aliança ja que tots dos volen ajudar als seus respectius germans (adoptius o no). La noia de 22 anys  també té una bona amistat amb una noia de 21 anys. La de 21 però, veu que hi ha una relació amorosa entre una noia de 15 anys i el noi de 21. Com que sent enveja, recorre a la seva amiga de 22 anys, la qual es deixa portar per les seves idees i formen una coalició contra la parella.
La noia de 22 anys té alhora un conflicte ocult amb un noi de 24 anys i aquest conflicte es desvia a la noia de 21 anys. El noi de 20 anys que té una sobre implicació amb el de 19 té també un conflicte manifest amb el de 24 anys, la qual cosa ens fa pensar que aquest últim noi és conflictiu, ja que ha tingut dos problemes amb dos dels individus i indirectament també ho fa pagar a un tercer (la noia de 21 anys).
En definitiva, ens trobem davant un diagrama sistèmic amb un conflicte, on, si les coses no milloren, hi hauria d'haver una intervenció per part del psicòleg.
CONCLUSIONS:
Pel que fa a aquesta última pràctica, penso que els autors citats - Jay Haley, Murray Bonen, Carl Whitaker, Milton Erickson, Minuchin- han realitzat un pas més en la psicologia ja que en comptes de centrar l'atenció en un sol individu ho han fet també amb la resta de gent que els envolta i que conjuntament formen els sistemes.
Des del meu punt de vista crec necessari –tal i com vaig dir a l'anterior pràctica- una intervenció sobre la família per a veure les relacions amb l'individu afectat però també trobo interessant tenir en compte l'individu, ja que des del meu punt de vista és ell qui té la malaltia. En aquest punt discrepo perquè també crec que arrel de tot comportament hi ha una causa la qual tractar, de manera que en aquest aspecte estic més d'acord amb el model mèdic que amb el sistèmic. A més, penso que exterioritzar la patologia és bo però que separar-la de l'individu és excessiu; la patologia forma part de l'individu i al revés.
Pel que fa a les aportacions dels autors trobo interessant l'apunt fet per Bowen sobre l'individualització. Crec que aquest pas és fonamental pel bon funcionament de l'individu ja que –tot i ser persones i necessitar l'ajuda dels altres- també hem de saber servir-nos per nosaltres mateixos sense dependre excessivament dels altres.
En referència a Minuchin, estic a favor del que defensa sobre l'autoritat i poder. Hem de tenir en compte que aquestes dues paraules no són sinònimes i que poden variar al llarg de les relacions familiars, sobretot quan els fills assoleixen la suficient maduresa com per a tenir més autoritat. No és un procés fàcil però crec que tots hem de ser capaços de realitzar-lo, igual que el d'individualització.
Sobre les fronteres descrites per Minuchin penso que és cert que molt sovint algunes famílies o sistemes tenen relacions rígides o laxes, la qual cosa dificulta i afecta a la "salut familiar". Moltes vegades els malentesos entre les persones són a causa de les relacions rígides, les quals solen esdevenir-se quan hi ha una persona dominant dins un grup i per tant, no deixa intervenir la resta. Les fronteres laxes penso que tampoc són gens bones, sobretot si fem referència a relacions asimètriques (mestre - alumne) ja que això demostra que la persona no és capaç de dominar la situació i els individus que estan en contacte amb ella s'han d'ocupar d'un rol que en realitat no els pertoca i això pot portar a moltes complicacions entre relacions: des de deixar el lloc de treball (per part del/la professor/a) fins a creure's que poden fer el que volen (els alumnes).
Referent als genogrames i els diagrames sistèmics proposats pels autors sistèmics em sembla una molt bona manera d'il·lustrar les interaccions i relacions familiars en el cas que el psicòleg hagi d'intervenir-hi. La veritat és que m'ha resultat sorprenent i alhora molt interessant, ja que permet visualitzar clarament els conflictes interns i això pot facilitar la seva modificació.
Després de la realització del blog de psicologia penso que en general –tal i com hem comentat a classe- és una ciència relativament moderna que avança ràpidament i que consta de moltes teories i punts de vista diferents. El recorregut que hem estat fent en la psicologia durant aquest semestre m'ha fascinat; realment no pensava que dins d'aquesta hi hagués tanta varietat d'àmbits i maneres de pensar i actuar per part dels psicòlegs. Tot i així penso que encara queda molt per endavant, molt per a investigar i descobrir ja que la ment humana és una de les coses més complexes que existeixen i aquest és un dels motius pels quals m'interessa tan el camp de la psicologia.




[1] Àmbit dins el qual s'ha de prendre una decisió.


3 comentarios: